Evangeli: Mateu 10, 37-42
En aquell temps, Jes\u00fas digu\u00e9 als seus ap\u00f2stols: \u00abQui estima el pare o la mare m\u00e9s que a mi, no \u00e9s bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles m\u00e9s que a mi, no \u00e9s bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m\u2019acompanya, no \u00e9s bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, per\u00f2 els qui per causa meva l\u2019hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m\u2019acull a mi, i qui m\u2019acull a mi, acull el qui m\u2019ha enviat. Qui acull un profeta perqu\u00e8 \u00e9s profeta, tindr\u00e0 la recompensa dels profetes, qui acull un just perqu\u00e8 \u00e9s just, tindr\u00e0 la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d\u2019aigua fresca a un d\u2019aquests petits, nom\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedar\u00e0 sense recompensa.\u00bb<\/p>\n\n\n\n
NOM\u00c9S QUAN ETS BUIT ET POTS OMPLIR<\/p>\n\n\n\n
Les primeres afirmacions que recull l\u2019evangelista en aquest passatge desconcerten. Ens fan obrir els ulls i preguntar-nos com es pot escriure una cosa aix\u00ed sobre Jes\u00fas, perqu\u00e8 dinamita una realitat \u00edntima i fonamental per a la persona: els seus lligams de sang. Tanmateix, Jes\u00fas no rebaixa l\u2019amor hum\u00e0; el posa en perspectiva. Ens obliga a preguntar-nos qu\u00e8 ocupa realment el centre de les nostres vides.<\/p>\n\n\n\n
I no es tracta de menysprear la fam\u00edlia; el mateix Jes\u00fas va plorar pels seus amics, va estimar els seus pares i es va deixar acompanyar pels seus. El que denuncia \u00e9s una altra cosa: aquesta tend\u00e8ncia humana a convertir fins i tot els afectes m\u00e9s nobles en refugis on evitem cr\u00e9ixer, decidir o donar-nos. De vegades, hom estima tant la tranquil\u00b7litat dels seus que acaba renunciant a la veritat. O estima tant ser acceptat que ja no s\u2019atreveix a viure amb autenticitat.<\/p>\n\n\n\n
Vivim en una \u00e8poca curiosa: mai no hav\u00edem parlat tant de vincles i emocions i, tanmateix, sovint vivim dispersos, entretinguts, anestesiats, fragmentats, incapa\u00e7os de mantenir fidelitats profundes. Tot competeix pel nostre cor i per la nostra atenci\u00f3: l\u2019\u00e8xit, la imatge, la comoditat, la por de decebre, la necessitat d\u2019aprovaci\u00f3. Jes\u00fas entra enmig de tot aquest soroll i formula una pregunta radical: \u00abQu\u00e8 est\u00e0s disposat a posar en primer lloc?\u00bb<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 afegeix despr\u00e9s una frase encara m\u00e9s desconcertant: \u00abQui no pren la seva creu i em segueix, no \u00e9s digne de mi\u00bb. Avui la creu no acostuma a ser de fusta. T\u00e9 formes diferents: \u00e9s la paci\u00e8ncia amb un infant, el desgast silenci\u00f3s de tenir cura d\u2019alg\u00fa que no es pot valer per si mateix, el cansament de continuar creient quan tot sembla esfondrar-se. La creu d\u2019avui gaireb\u00e9 mai no fa soroll; precisament per aix\u00f2 costa tant recon\u00e8ixer-la.<\/p>\n\n\n\n
Jes\u00fas no idealitza el sofriment. No diu: \u00abBusqueu creus\u00bb. Diu una cosa molt m\u00e9s humana: \u00abNo fugiu d\u2019all\u00f2 que us costar\u00e0 estimar de deb\u00f2\u00bb. Perqu\u00e8 l\u2019amor aut\u00e8ntic sempre acaba prenent forma de lliurament. No \u00e9s egoisme. \u00c9s saber deixar enrere all\u00f2 que calgui per donar-se totalment al seu servei, perqu\u00e8 nom\u00e9s quan ets buit et pots omplir. Ell, principi i fi de tot. Estimar i actuar en el seu nom. Una mirada nova envers l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n
I aleshores arriba una de les grans paradoxes de l\u2019Evangeli: \u00abQui trobi la seva vida, la perdr\u00e0; per\u00f2 qui perdi la seva vida per mi, la trobar\u00e0\u00bb. La nostra cultura est\u00e0 obsessionada amb \u00abtrobar-se a un mateix\u00bb. Per\u00f2 sovint aquesta recerca acaba tancant-nos en un laberint interminable d\u2019autoafirmaci\u00f3. Jes\u00fas proposa el moviment contrari: hom es troba a si mateix quan deixa de girar obsessivament al voltant del propi jo.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha persones que posseeixen molt i, tanmateix, viuen buides. I n\u2019hi ha d\u2019altres que aparentment han perdut temps, energia i reconeixement pels altres, per\u00f2 que posseixen una plenitud estranya. Com si la vida nom\u00e9s adquir\u00eds sentit quan \u00e9s compartida.<\/p>\n\n\n\n
El final del passatge sembla discret, gaireb\u00e9 dom\u00e8stic: oferir un got d\u2019aigua fresca. Res d\u2019espectacular. Cap miracle. Cap gesta heroica. Nom\u00e9s un gest senzill. I, tanmateix, Jes\u00fas hi situa una revelaci\u00f3 immensa: el Regne de D\u00e9u tamb\u00e9 habita en les coses petites.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 resulta profundament actual. Hem convertit la grandesa en espectacle. Tot s\u2019ha de veure, publicar, mesurar i exhibir. Per\u00f2 l\u2019Evangeli insisteix en una altra l\u00f2gica: el m\u00f3n se sost\u00e9 gr\u00e0cies a incomptables gots d\u2019aigua que ning\u00fa no aplaudeix i que ning\u00fa no mostra. Una conversa que salva alg\u00fa del des\u00e0nim. Un mestre que escolta. Una infermera que acarona una m\u00e0. Un amic que es mant\u00e9 fidel. Una persona que serveix sense fer-se veure.<\/p>\n\n\n\n
Potser el veritable problema contemporani no \u00e9s la manca d\u2019informaci\u00f3 o de formaci\u00f3, sin\u00f3 la p\u00e8rdua de profunditat. Sabem moltes coses, per\u00f2 habitem poc la nostra pr\u00f2pia vida. I aquest text de Mateu ve precisament a despertar-nos. Ens recorda que seguir Jes\u00fas no consisteix a afegir una capa m\u00e9s a l\u2019exist\u00e8ncia, sin\u00f3 a reorganitzar des de dins l\u2019escala dels nostres amors.<\/p>\n\n\n\n
Al final, l\u2019Evangeli no pregunta quant posse\u00efm, ni tan sols quant sabem. Pregunta una cosa m\u00e9s decisiva: qui ocupa el centre del nostre cor i qu\u00e8 estem disposats a entregar per amor.<\/p>\n\n\n\n
I potser \u00e9s aqu\u00ed, en aquesta pregunta inc\u00f2moda i lluminosa, revolucion\u00e0ria i radical, on comen\u00e7a de deb\u00f2 la fe: aquella que dinamita els nostres altars de comoditat i ens fa viure amb el cor obert.<\/p>\n\n\n\n
Laura Burgos, Fedac<\/strong><\/p>\n\n\n\n Provincia San Raimundo de Pe\u00f1afort<\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Evangeli: Mateu 10, 37-42En aquell temps, Jes\u00fas digu\u00e9 als seus ap\u00f2stols: \u00abQui estima el pare o la mare m\u00e9s que a mi, no \u00e9s bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles m\u00e9s que a mi, no \u00e9s bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m\u2019acompanya, … Continue reading XIII Diumenge de durant l\u2019any (A) – 28 de juny de 2026<\/span>