EL FAREISEU I EL PUBLIC\u00c0 (Lc 18, 9-14)<\/b><\/p>\n
A l\u2019Evangeli de Lluc, Jes\u00fas explica la par\u00e0bola del fariseu i el public\u00e0: dos homes pujaven al temple per pregar.<\/span> El fariseu de l\u2019evangeli s\u2019enorgulleix de les seves virtuts, menysprea els qui no s\u00f3n com ell; la seva preg\u00e0ria \u00e9s una constant autoafirmaci\u00f3.<\/span> El fariseu representa la temptaci\u00f3 de l\u2019orgull espiritual: qui es considera just i es compara amb els altres. El public\u00e0, per la seva banda, ens mostra el cam\u00ed de la humilitat: no es justifica, no presumeix, nom\u00e9s demana compassi\u00f3. \u00c9s l\u2019actitud del cor humil que es deixa transformar, el que obt\u00e9 el perd\u00f3 i la pau.<\/span><\/p>\n Jes\u00fas conclou que el public\u00e0 va tornar a casa seva justificat, perqu\u00e8, tot i ser pecador, la seva preg\u00e0ria fou sincera i humil.<\/span> Fra Marcos ho explica molt b\u00e9 en el seu article\u00a0<\/span>\u201cPer a D\u00e9u ning\u00fa no est\u00e0 perdut\u201d<\/span><\/i>: el seguidor de Jes\u00fas no \u00e9s el perfecte, sin\u00f3 aquell que necessita un D\u00e9u que l\u2019estimi sense mer\u00e8ixer-ho. \u201cLes prostitutes i els pecadors us prenen la davantera en el Regne de D\u00e9u\u201d (Mt 21,31): no pas per ser pecadors, sin\u00f3 per recon\u00e8ixer-ho i necessitar D\u00e9u. El D\u00e9u que exigeix perfecci\u00f3 abans que amor seria un tir\u00e0; el D\u00e9u de Jes\u00fas estima incondicionalment, sense l\u00edmit i per igual.<\/span><\/p>\n El nostre cor coneix la sup\u00e8rbia del fariseu, i el pecat del public\u00e0 tamb\u00e9 hi habita.<\/span> Tanta miseric\u00f2rdia ens aclapara; no cap en la nostra comprensi\u00f3 limitada de l\u2019Amor, perqu\u00e8 sentim que, com al public\u00e0, D\u00e9u ens estima fins i tot en la nostra feblesa i en la nostra tra\u00efci\u00f3. Aquest amor misericordi\u00f3s ens dona identitat com a fills de D\u00e9u i ens regala aquella alegria profunda de qu\u00e8 parla l\u2019Evangeli: \u201cning\u00fa no ens la prendr\u00e0\u201d. \u00c9s l\u2019alegria del public\u00e0 que prova el perd\u00f3 de D\u00e9u; \u00e9s l\u2019alegria del fill pr\u00f2dig que s\u2019abra\u00e7a eternament amb el Pare. \u00c9s la nostra alegria, tast del \u201ccel prom\u00e8s\u201d, quan en el nostre no-res deixem que hi habiti el Tot de D\u00e9u.<\/span><\/p>\n Aleshores comprenem la inutilitat de la nostra visi\u00f3 farisaica del m\u00f3n: quanta energia gastada acumulant m\u00e8rits o virtuts, buscant el reconeixement dels homes i fins i tot de D\u00e9u, quan, en realitat, com el public\u00e0, n\u2019hi ha prou de lliurar-se a l\u2019amor incondicional i etern de D\u00e9u.<\/span><\/p>\n En la preg\u00e0ria som llavor que cau en terra f\u00e8rtil. \u00c9s l\u2019espai privilegiat perqu\u00e8 mori el fariseu que hi ha en nosaltres, i siguem all\u00f2 que som cridats a ser, en Ell.<\/span><\/p>\n Ma. Jos\u00e9 Ar\u00e9valo<\/b><\/p>\n FEDAC<\/span><\/i><\/p>\n Provincia San Raimundo de Pe\u00f1afort<\/span><\/i><\/p>\n EL FAREISEU I EL PUBLIC\u00c0 (Lc 18, 9-14) A l\u2019Evangeli de Lluc, Jes\u00fas explica la par\u00e0bola del fariseu i el public\u00e0: dos homes pujaven al temple per pregar. En temps de Jes\u00fas, el fariseu era un home piet\u00f3s i observant de la Llei, fins i tot m\u00e9s del que aquesta exigia, per assegurar-ne el compliment. … Continue reading XXX DIUMENGE DE DURANT L’ANY<\/span>
\n<\/span>En temps de Jes\u00fas, el fariseu era un home piet\u00f3s i observant de la Llei, fins i tot m\u00e9s del que aquesta exigia, per assegurar-ne el compliment. El public\u00e0, en canvi, era un jueu que cobrava els impostos de l\u2019Imperi rom\u00e0, col\u00b7laborava amb els ocupants i solia enriquir-se cobrant m\u00e9s del que tocava. Per aix\u00f2 era considerat un pecador p\u00fablic.<\/span><\/p>\n
\n<\/span>El public\u00e0, en canvi, reconeix la seva fragilitat, es sap pecador i necessita i suplica la miseric\u00f2rdia de D\u00e9u. \u00c9s la seva humilitat la que el fa just davant d\u2019Ell.<\/span><\/p>\n
\n<\/span>El missatge de Jes\u00fas \u00e9s profundament revolucionari: el just i piet\u00f3s ser\u00e0 humiliat, mentre que el pecador ser\u00e0 exal\u00e7at. Aix\u00f2 desconcerta els religiosos i fariseus de tots els temps, perqu\u00e8 mostra que les obres no serveixen de res si ens porten a la sup\u00e8rbia o a creure\u2019ns superiors als altres. En cadascun de nosaltres conviuen el fariseu i el public\u00e0; \u201cel cam\u00ed espiritual passa per recon\u00e8ixer-los\u201d, diu el jesu\u00efta Xavier Melloni.<\/span><\/p>\n
\n<\/span>Nom\u00e9s en la preg\u00e0ria sincera, en la trobada nua amb D\u00e9u, pot v\u00e8ncer les seves resist\u00e8ncies el nostre ego, alimentat per l\u2019orgull i l\u2019aferrament. All\u00e0, en el silenci que apaga el soroll egoc\u00e8ntric del nostre jo, apareix l\u2019esplendor de D\u00e9u, el miracle del seu consol.<\/span><\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"