Enmig d\u2019un m\u00f3n trasbalsat per guerres, divisions i ferides que semblen no tancar-se mai, la humanitat continua cercant un refugi: la pau. No es tracta nom\u00e9s d\u2019un simple silenci despr\u00e9s de la tempesta, sin\u00f3 d\u2019alguna cosa m\u00e9s profunda, m\u00e9s duradora, m\u00e9s aut\u00e8ntica.<\/p>\n
En un vespre solemne amb els seus deixebles, Jes\u00fas va pronunciar unes paraules que travessen els segles com un xiuxiueig ple d\u2019esperan\u00e7a:<\/p>\n
\u00abUs deixo la pau, us dono la meva pau; no us la dono com el m\u00f3n la dona\u2026\u00bb (Joan 14,27).<\/p>\n
Aquella promesa no era un ideal lluny\u00e0, sin\u00f3 un do destinat a habitar en el cor d\u2019aquells que confiaven en Ell. El profeta Isa\u00efes ho havia ent\u00e8s molt b\u00e9 quan escrivia:<\/p>\n
\u00abTu guardar\u00e0s en perfecta pau aquell qui t\u00e9 el pensament ferm en tu, perqu\u00e8 en tu confia\u00bb (Isa\u00efes 26,3).<\/p>\n
La pau, doncs, no comen\u00e7a a fora, en acords o tractats, sin\u00f3 dins de cada \u00e0nima que s\u2019abandona en les mans de D\u00e9u. Pau l\u2019havia compresa i la va resumir en una exhortaci\u00f3 senzilla, per\u00f2 exigent:<\/p>\n
\u00abSi \u00e9s possible, en la mesura que depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom\u00bb (Romans 12,18).<\/p>\n
Avui, aquesta mateixa crida ressona amb for\u00e7a a trav\u00e9s de la veu del Papa Lle\u00f3 XIV. Un mat\u00ed d\u2019agost, davant de milers de pelegrins reunits, va demanar a tota l\u2019Esgl\u00e9sia que s\u2019un\u00eds en dejuni i preg\u00e0ria per la pau. No ho va fer amb la fredor d\u2019un diplom\u00e0tic, sin\u00f3 amb la urg\u00e8ncia d\u2019un pastor que sent el dolor del seu poble. Va assenyalar el 22 d\u2019agost, festa de la Reina de la Pau, com un dia per elevar junts el clam de la humanitat. I va confiar aquest crit a Maria, la Mare que mai no abandona els seus fills.<\/p>\n
El Papa recordava aix\u00ed que la pau no es conquista amb armes, sin\u00f3 amb gestos de fraternitat, amb cors oberts i mans esteses. En les seves paraules hi ressonava l\u2019eco de l\u2019Evangeli, aquell que anomena \u201cfills de D\u00e9u\u201d els qui treballen per la pau (Mateu 5,9).<\/p>\n
L\u2019escena queda gravada a la mem\u00f2ria: un m\u00f3n ferit, un Papa que convida a pregar, i una comunitat de creients que, en tancar els ulls en l\u2019oraci\u00f3, s\u2019uneix m\u00e9s enll\u00e0 de fronteres i difer\u00e8ncies. All\u00e0, en aquell silenci compartit, la pau comen\u00e7a a prendre forma.<\/p>\n
Senyor de miseric\u00f2rdia,<\/em> Enmig d\u2019un m\u00f3n trasbalsat per guerres, divisions i ferides que semblen no tancar-se mai, la humanitat continua cercant un refugi: la pau. No es tracta nom\u00e9s d\u2019un simple silenci despr\u00e9s de la tempesta, sin\u00f3 d\u2019alguna cosa m\u00e9s profunda, m\u00e9s duradora, m\u00e9s aut\u00e8ntica. En un vespre solemne amb els seus deixebles, Jes\u00fas va pronunciar unes paraules […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":66058,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-66057","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-new-ca"],"yoast_head":"\n
\nfes de nosaltres constructors de pau.<\/em>
\nQue les nostres paraules guarixin,<\/em>
\nque els nostres gestos uneixin,<\/em>
\ni que les nostres preg\u00e0ries, elevades amb Maria, Reina de la Pau,<\/em>
\nsostinguin els qui avui pateixen la guerra i la viol\u00e8ncia.<\/em>
\nAm\u00e9n.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"