\u00abHe vingut a portar foc a la terra, i com voldria que ja estigu\u00e9s ences!\u00bb (Lc 12,49).<\/p>\n
Quan Jes\u00fas ens diu que ha vingut a portar foc, \u00e9s perqu\u00e8 ja al cap\u00edtol anterior (11), i en part d\u2019aquest cap\u00edtol 12, havia estat dient a l\u2019enorme multitud que s\u2019amuntegava per escoltar-lo, que seguir el seu missatge, optar pel Regne i complir la missi\u00f3 amb la qual D\u00e9u ens envia al m\u00f3n, obliga a prendre posici\u00f3. La seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest llenguatge ja es fa present des del comen\u00e7ament del cap\u00edtol 11, on ens ensenya a parlar amb D\u00e9u com amb el Pare de tots, i a confiar en Ell, que no nom\u00e9s ens d\u00f3na coses bones sin\u00f3 tamb\u00e9 el seu mateix Esperit Sant (11,13).<\/p>\n
En aquests dos cap\u00edtols (11 i 12 de Lluc), Jes\u00fas t\u00e9 com a interlocutors gent que el criticava, una dona que el lloava, els fariseus, els mestres de la Llei, una gran multitud que s\u2019apinyava per sentir-lo (12,1) i, alternativament amb ells, els seus deixebles, als quals es dirigia especialment en certs moments. Amb tots ells la seva postura \u00e9s radical, ferma i clara, donant exemple de com, a partir de la fe en D\u00e9u, tenint l\u2019Esperit Sant com a testimoni, el Regne es fa present entre nosaltres.<\/p>\n
Ell, que abans havia reconegut (Lc 9,50) que els fills de D\u00e9u sobrepassen el grup visible dels seus deixebles \u2014 cridant tamb\u00e9 a confiar en els altres: \u00abQui no est\u00e0 contra vosaltres, \u00e9s amb vosaltres\u00bb \u2014 ens deixa clar, per\u00f2, una mica m\u00e9s endavant, que qui no est\u00e0 amb Ell, est\u00e0 contra Ell, i qui no recull amb Ell, escampa (11,23). \u00c9s a dir, parla dels qui no es volen definir davant del seu missatge i pretenen romandre neutrals, fent m\u00e9s dif\u00edcil la transpar\u00e8ncia del Regnat de D\u00e9u.<\/p>\n
Arribem aix\u00ed al text que avui ens ofereix la lit\u00fargia, amb un Jes\u00fas que parla ferm i clar, sense embuts, amb valentia i gosadia. Sap i ens ensenya que la nostra veritable riquesa \u00e9s al Cel amb el Bon Pare D\u00e9u, que t\u00e9 cura amb generositat dels seus fills. Insisteix que hi ha un D\u00e9u que t\u00e9 cura de nosaltres (11,24) i, per tant, aqu\u00ed no hi ha res a perdre, res a acumular, cap mena de riquesa a buscar. Jes\u00fas ens convida a decidir-nos, a deixar-ho tot en mans de D\u00e9u i confiar en Ell, a jugar-nos-la per Ell i pel seu missatge d\u2019amor. Ens vol ferms i coherents amb el que implica ser fills del D\u00e9u Amor.<\/p>\n
\u00c9s el Jes\u00fas valent que diu que a Ell li poden fer el que vulguin, per\u00f2 que a l\u2019Esperit Sant no se\u2019l toca (12,10), perqu\u00e8 D\u00e9u est\u00e0 per damunt de totes les coses. El papa Francesc deia que el foc ve a renovar, que \u00abl\u2019Evangeli \u00e9s com un foc, perqu\u00e8 \u00e9s un missatge que, quan irromp en la hist\u00f2ria, crema els antics equilibris de la vida\u00bb (Papa Francesc, Pla\u00e7a de Sant Pere, diumenge 14 d\u2019agost de 2021). I aix\u00ed \u00e9s: un cop ens obrim a la mentalitat de Jes\u00fas, comencem a veure amb els seus ulls, a desxifrar els signes dels temps, a mirar d\u2019una altra manera. Un cop es viu a prop i juntament amb Jes\u00fas, les coses ja no poden ser com abans.<\/p>\n
El foc exigeix alguna cosa nova, \u00abperqu\u00e8 \u2014 deia el Papa Francesc \u2014 ens desafia a sortir de l\u2019individualisme, ens desafia a superar l\u2019egoisme, ens desafia a passar de l\u2019esclavatge del pecat i de la mort a la vida nova del Ressuscitat, de Jes\u00fas Ressuscitat. En altres paraules, l\u2019Evangeli no deixa les coses com estan; quan passa l\u2019Evangeli, i \u00e9s escoltat i acollit, les coses no es queden com estaven\u00bb (ibid.).<\/p>\n
Jes\u00fas parla amb un llenguatge molt fort i combatiu, tant als seus deixebles m\u00e9s propers com a les multituds. Va parlar a tots els qui el volien escoltar amb paraules inflamades pel foc de l\u2019Esperit i per l\u2019amor del seu Pare, a qui cercava cont\u00ednuament en la preg\u00e0ria. En tot moment convida a prendre posici\u00f3, i prendre posici\u00f3, encara que no ens agradi, divideix. Cal posar-se d\u2019un costat o de l\u2019altre; en aquest sentit, la pau que ens porta Jes\u00fas no \u00e9s la dels cementiris ni la ingenu\u00eftat del \u00abtot b\u00e9\u00bb o \u00abvisquem la festa en pau\u00bb. Ser cristi\u00e0 \u00e9s seguir Jes\u00fas, assemblar-nos a Ell, deixar que el seu accent se\u2019ns enganxi i tamb\u00e9 la seva manera de pensar.<\/p>\n
Ell parla el llenguatge de l\u2019Amor i de la Miseric\u00f2rdia, i aquest \u00e9s universal, per a tothom, tothom, tothom\u2026 i vet aqu\u00ed ja la divisi\u00f3, perqu\u00e8 hi ha qui suposa que \u00e9s nom\u00e9s per a alguns, per als qui s\u2019adapten a certs esquemes, per als qui compleixen certes normes\u2026 Per\u00f2, no essent aix\u00ed, ja \u00e9s impossible relativitzar l\u2019Evangeli i deixar que tot passi, que tot entri i que cadasc\u00fa en faci la seva pr\u00f2pia versi\u00f3 segons la seva capella, la seva instituci\u00f3, la seva parcel\u00b7la o el seu sector.<\/p>\n
Les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019estil i el missatge de Jes\u00fas ja les coneixem, sabem com va acabar a la terra, per\u00f2 tamb\u00e9 sabem molt b\u00e9 com continua avui en gl\u00f2ria i majestat en un espai obert a tothom on regnarem amb Ell. El que ens queda \u00e9s pensar si ho creiem o no, si creiem que Jes\u00fas realment va triomfar sobre aquell enorme frac\u00e0s on tot semblava acabar, si creiem que realment \u00e9s al Cel i des d\u2019all\u00ed, a la terra amb nosaltres, \u00abdesvetllat pels nostres desvetllaments\u00bb, present a les nostres vides, a la dist\u00e0ncia d\u2019una preg\u00e0ria, d\u2019un record, d\u2019un pensament, en el Pa eucar\u00edstic que rebem, en l\u2019Esgl\u00e9sia i en els germans i germanes que caminen al nostre costat.<\/p>\n
Ho creiem? Aleshores visquem en coher\u00e8ncia amb aix\u00f2, fent que cremi el foc de l\u2019amor de D\u00e9u per tothom, fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies. Si no ho creiem, aleshores demanem a l\u2019Esperit Sant que ens ajudi a con\u00e8ixer b\u00e9 el seu missatge, a mirar enlaire i acceptar que el triomf i la pau que d\u00f3na aquest m\u00f3n no tenen la darrera paraula.<\/p>\n
\u00abViure sense fe, sense un patrimoni a defensar, sense mantenir una lluita per la Veritat no \u00e9s viure.\u00bb
Beat Pier Giorgio Frassati<\/p>\n
Gna. Rina Fern\u00e1ndez Ar\u00e9valo<\/strong> \u00abHe vingut a portar foc a la terra, i com voldria que ja estigu\u00e9s ences!\u00bb (Lc 12,49). Quan Jes\u00fas ens diu que ha vingut a portar foc, \u00e9s perqu\u00e8 ja al cap\u00edtol anterior (11), i en part d\u2019aquest cap\u00edtol 12, havia estat dient a l\u2019enorme multitud que s\u2019amuntegava per escoltar-lo, que seguir el seu missatge, … Continue reading XX Diumenge durant l\u2019any<\/span>
Comunitat de La Serena \u2013 Chile
Prov\u00edncia Santa Rosa de Lima<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"