La Casa Mare de Vic va acollir el passat 3 d’octubre la celebració de clausura de la Visita Canònica a la Província Sant Ramon de Penyafort, després d’un temps de trobada, escolta, diàleg i reflexió compartida amb les comunitats de la Província.
Un cop finalitzada la visita a les comunitats de Catalunya i Menorca, les germanes es van reunir en un ambient de pregària, fraternitat i comunió per recollir i agrair el camí recorregut. Prèviament, també s’havia dut a terme el tancament de la Visita Canònica a les comunitats d’Àsia, completant així el recorregut per les diferents realitats que formen part de la Província.
La celebració va ser presidida i dinamitzada per la Priora General, Gna. Ana Belén Verísimo, juntament amb les germanes del Consell General: Gnes. Generosa, Gliceria, Rosa María, Zoila i Luciana. La Gna. Beatrice no hi va poder participar, ja que es trobava fent una visita al Paraguai.
La celebració va començar amb un moment de pregària que convidava a recollir i posar davant de Déu tot el que s’havia viscut durant la visita. La pregària reprenia la reflexió compartida a les comunitats, posant a les seves mans les recerques, els reptes, les alegries i els desitjos que havien anat sorgint al llarg d’aquest camí.
El fil conductor de la trobada va ser la paràbola de la moneda perduda (Lc 15,8-10), una Paraula que convidava a mirar la realitat de la Província des de l’esperança i a reconèixer el valor de cada germana, de cada comunitat i dels tresors del carisma que hem rebut.
La imatge de la dona que encén el llum, escombra la casa i busca amb cura fins que troba la moneda va ajudar a aprofundir en la crida a buscar, tenir cura, valorar i no donar per perdut allò que té un valor especial. Des d’aquesta perspectiva, la paràbola es va convertir en una invitació a continuar descobrint i tenint cura de la vida, la vocació, la fraternitat i la missió que Déu ha confiat a cada comunitat.
La reflexió va anar acompanyada d’un signe senzill però significatiu, amb espelmes i monedes que representaven cadascuna de les comunitats de la Província. La llum evocava la presència de Déu que acompanya i orienta el camí, mentre que les monedes recordaven el valor únic de cada germana i de cada comunitat.
Els diferents moments de reflexió es van intercalar amb cants en diverses llengües, expressió de la riquesa i la diversitat de la Província i de les germanes que en formen part. Cada cant va ajudar a aprofundir i expressar, des de la música i la pregària, el contingut de les diferents parts de la celebració.
Tot plegat va crear un ambient de participació, fraternitat i acció de gràcies, en què cada comunitat es va poder sentir part d’un mateix camí.
«Donem gràcies a Déu i alegrem-nos» va ser la resposta de totes, unides en la certesa que, després d’una història de llum, som cridades a continuar sent torxes a les nostres comunitats i en la missió.
La trobada va concloure amb una invitació a compartir l’alegria per cada gest de fraternitat, col·laboració, servei i cura.
